Cemût dî robis falsis cun elements vêrs

 


Chest al è un articul dal Gazzettino di vuê.

Nol è firmât, duncje al è probabil che al sedi la riproduzion tâl e cuâl di un comunicât de ARLeF o di cualchi ufici regjonâl. Magari cussì no, si sa che vuê gjornâi e gjornaliscj no àn timp ni bêçs par cirî, scrivi e par controlâ se un comunicât al è vêr.

Si centre la atenzion su tropis fameis che a domandin il furlan pai lôr fîs, e va ben: o savìn che si è simpri tor dal 70% e che plui dal 50% des fameis di imigrâts lu domande.

Ma ise cheste la vere notizie? Meti dongje lis peraulis "Friulano" "scuole" e "crescita" piturial pardabon la realtât?

No isal impuartant meti la atenzion su trops fruts che a imparin e che a doprin il furlan a scuele?

La leç 482/99 e dîs che la scuele e à di garantî che i fruts a imparin il furlan!

La normative i da ae ARLeF la funzion di controlâ i risultâts didatics: no lu à mai fat.

La realtât e je che in dì di vuê scuasi nissun frut al impare furlan a scuele: se lu impare lu impare a cjase o cui amîs, a scuele no.

No dome: ma dai passe 1500 insegnants de liste regjonâl che in teorie a insegnin furlan, no son mai stadis contoladis lis competencis. Tancj no san nancje fevelâ furlan, ma a jessi in chê liste li si cjape cualchi franc in plui. La grande part no sa scrivi: no pensi che a sedin plui di 30 chei che a rivin a fâ un detât di 20 riis cence fâ almancul 20 erôrs.

Ma la ARLeF e la Regjon a van indenant a pontâ la atenzion dome su tropis fameis che a domandin il furlan a scuele: no metin in vore la leç, no le fasin meti in vore, a lassin i insegnats stes te ignorance e tal analfabetisim.